13 dic. 2011

PRESENTAT EL VESTIT DE CAVALLER DE LLÚRIA

El passat dimecres 7 de desembre de 2011, dia de l'olleta de la Purissima, la filà Cavallers de Llúria va presentar als membres de la filà el que serà el seu vestit i armament per als diferents actes de la trilogia festera. La presentació va tindre lloc en el marc incomparable del nostre Palau Comtal, símbol que  representem en el nostre escut. L'acte va ser conduit per la nostra amiga Mari Nieves Pascual, la que ens va detallar tots els elements que conformaven el trage al temps que el nostre model es passejava per la passarel-la destinada a tal efecte. També ens va acompanyar en l'acte l'historiador Elies Sánchez Reig que ens va contar amb unes xicotetes pinzellades l'historia de l'Almirall Roger de Llúria per a conèixer un poc més al personatge per al que representem les nostres festes i que ens ha deixat el seu nom.


Sala d'exposicions del Palau abans del acte


Presentació de l'armament pels escuders


Roger de Llúria

Roger de Llúria fou un almirall d’origen italià que estigué a càrrec de la flota de la Corona d’Aragó i Sicília durant el regnat de Pere III el Gran.

Va nàixer el dia 17 de gener de l’any 1245 en el sud d’Itàlia, ve en Lauria segons algunes fons o be en Scala segons altres.

Son pare va ser senyor de Lauria i feudatari dels dominis que els Hohenstaufen tenien en Nàpols i Sicília. I sa mare va ser mare de llet, segons uns, y dama, segons altres, de la princesa Constança de Sicília a qui va acompanyar a Espanya per al seu casament amb l’Infant don Pere, futur rei Pere III d’Aragó.

Amb sa mare vingué a Espanya Roger de Llúria qui, criat en la cort d’aquest príncep, s’incorporà a la noblesa al ser armat cavaller. En 1283 se li encarregà dirigir la flota aragonesa amb el grau d’almirall, encomanant-li la defensa del regne de Sicília.

Mª José Quintana fa una ressenya biogràfica d’alguns dels personatges d’Aragó, i en la que dedica a Roger de Llúria el descriu de la següent manera:

Era de estatura más pequeña que grande, alcanzaba grandes fuerzas, y su compostura, grave y moderada, anunciaba desde su juventud la dignidad y autoridad que había de tener. En las ocasiones de lucimiento y en los torneos y justas nadie podía igualarle en magnificencia ni contrastar su esfuerzo y su destreza. Es lástima que juntase a tan grandes y bellas cualidades la dureza bárbara que las deslucía; su corazón de tigre no perdonó jamás, y abusando con tal crueldad de su superioridad con los vencidos y los prisioneros, se hacía indigno de las victorias que conseguía.

Les aigües de Malta foren l’escenari de la seua primera batalla com almirall on defengué Sicília i els drets dels reis de la corona d’Aragó contra els angevinos (naturals d’Angers o Anjou), derrotant a una flota francesa que estava a càrrec de Carles d’Anjou.

En 1284 derrotà al príncep de Tarrento (hereu del tron napolità) en la badia de Nàpols dugen a terme una espectacular campanya en Calabria.

Aquell mateix any fou a Catalunya, a petició del rei Pere III el Gran, per a fer novament front als francesos, doncs el rei Felip III el Atrevit va decidir envair Catalunya amb un gran exercit. Roger de Llúria obtingué una gran victòria sobre la flota francesa, en la batalla de Formigues, els dies 3 i 4 de setembre de 1285 trencant les línies de comunicació dels invasors francesos en Catalunya i arruïnant completament el poder naval francès de la època.

Les gestes de Roger de Llúria al mar Mediterrani foren notables. Els seus triomfs estigueren basats en innovacions tècniques. Els atacs no es basaven únicament en l’abordatge i en l’ús de l’espasa, sinó en la utilització dels espolons i les ballestes, ja foren de ma o, en el cas de les mes grans, muntades en parapets situats en els vaixells.

A la mort de Pere III el Gran, l’any 1285, pujà al tro d’Aragó el seu fill Jaume II qui tindria que haver cedit el tro sicilià als angevins amb els qui havia firmat la pau. Per altra banda el seu germà menor Frederic III va acceptar la corona que li havien ofert els sicilians autoproclamant-se rei i lluitant per aquesta contra els angevins i el seu germà. En un principi Roger de Llúria es va posar del costat de Jaume II però en 1295 va passar a servir a Frederic III de Sicília, de qui fou ambaixador davant el Papa Bonifaci VIII. Discussions sorgides amb Frederic li fan sortir de Sicília i posar-se de nou al servici de Jaume II. Enfrontat ara als sicilians, fou vençut en Esquilache, però el 4 de juny de 1299 va derrotar a l’esquadra siciliana en el cabo de Orlando i en l’estiu de 1300 la va tornar a derrotar en l’illa de Ponza. Finalment l’any 1302 Jaume II i Frederic III firmen la pau de Caltabellota i Roger de Llúria es retira de la vida militar a les seues possessions de València que comprenien el senyoriu de Cocentaina i les vil·les d’Alcoi, Muro, Alcúdia, Cella i Benimàmet.

A partir del segle XI d.J., el nom de Qustantaniya apareix en alguns textos àrabs com la capital d’una extensa regió administrativa musulmana que abarcava tota la zona nord muntanyosa de l’actual província d’Alacant depengen de Denia i València amb un important castell. Dita capitalitat la mantingué fins al final de la Conquesta Cristiana. El 1248 els cristians inicien la conquesta de Cocentaina que va concloure el dia 8 juliol de 1258 amb l’arribada del rei Jaume I el Conqueridor. En l’any 1291 el rei Pere III el Gran, fill de Jaume I, li regala a Roger de Llúria la vil·la de Cocentaina com a recompensa a la seua trajectòria militar, convertint-se així en el primer senyor feudal de Cocentaina amb el títol de baró.

Algunes fonts senyalen que quan en l’any 1304 tropes musulmanes procedents del Regne de Granada saquejaren i cremaren la vil·la de Cocentaina, tinguen-la en asedi durant tres dies, heu feren en venjança per les persecucions que l’almirall havia efectuat a les seues naus.

Pel que fa a la seua descendència, Roger de Llúria va contraure matrimoni en juliol de 1279 amb Margarita Lanza, germana d’un parent de na Constança, amb qui va engendrar a Roger II de Llúria, Beatriu de Llúria (casada amb un net de Jaume I el Conqueridor) i a Jofredina de Llúria (casada amb el IX senescal de Catalunya). Per tant la seu descendència va enllaçar amb les primeres cases d’Aragó i Catalunya. I l’any 1291 Roger de Llúria es va tornar a casar amb Saurina de Entenza (filla de don Berenguer de Entenza).

El dia 17 de gener de 1305 moria Roger de Llúria, en la ciutat de València, a l’edat de 60 anys, sent soterrat en el monestir cistercenc de Santes Creus en Catalunya als peus del sepulcre de del rei d’Aragó Pere III el Gran de qui havia sigut el seu millor amic. A l’epitafi de la seua tomba es pot llegir traduït del català:

Aquí yace el noble Roger de Lauria, almirante de los reinos de Aragón y de Sicilia por el rey de Aragón, y pasó de esta vida en el año de la Encarnación de Nuestro Señor Jesucristo 1305, a 16 de las Kalendas de febrero".
                                 
Pel que fa al reconeixement públic de la seua persona dir que li s’ha dedicat un monument al final de la Rambla Nova de Tarragona, obra de l’escultor Feliu Ferrer Galzeran. Per altra banda l’Armà Espanyola tenia la intenció de nombrar la fragata F-102 amb el nom de Roger de Llúria, però finalment decidiren honrar la memòria del pare del rei Joan Carles I nomenant-la Almirall Joan de Borbó. Posteriorment encarregaren en l’any 2006 la construcció d’una nova fragata de la sèrie F-100 que rebria el seu nom, però en un nou canvi d’opinió, reflectit en el Butlletí Oficial de Defensa del 26 d’agost de 2009, es va decidir que duguera el nom de Cristòfol Colon, nom igualment tradicional en l’Armà. A pesar de que encara no s’ha encarregat, la 6ª fragata de la sèrie F-105 podria ser la que finalment honrara la memòria de Roger de Llúria. Això si, la II Bandera de la Brigada Paracaidista de l’exèrcit de terra espanyol si que du el seu nom.

I ara, avui, a Cocentaina, naix una nova filà que per retre-li homenatge ha adoptat el nom de Cavallers de Llúria. Desitgem que la seua presencia en les nostres festes siga duradora i que la relació entre els seus membres siga un exemple d’autèntica germanor que a tot el mon, al veure-la, ens arranque del cor un ¡¡¡¡Visca la Festa i Visca Sant Hipòlit!!!!.


Elies Sánchez Reig

Cocentaina, 7 de desembre de 2011


Elies Sánchez Reig

No hay comentarios:

Publicar un comentario