Els Cavallers de Llúria entren a Cocentaina
En
l´any de Nostre Senyor de 1291,
Roger
de LLúria rep Cocentaina en possessió.
entra a
la Vila amb els seus homes de confiança,
amics
en la batalla i tots cavallers de professió.
Cavallers
eren aleshores,
festers
i festeres ara nosaltres som.
senyors
de la Festa nosaltres ara som.
I
davant de tota Cocentaina ens presentem
hui 30
de juny del 2012, Dia de la Publicació.
Visca
Roger de LLúria i Visca la Germanor!
Pablo León Vidal
______________________________
Avant
la Festa, avant els Cavallers
Corria
l’any 2012 de l’era del Senyor
i al capdavall del castell
Sant
Hipòlit enaltia
la
bandera de la germanor.
El
senyor feudal de la Vila
l’almirall,
Roger de Llúria,
prepara
les tropes per defensar
les
muralles de la capital del Comtat.
I
així, altaners i valents
es
preparen els Cavallers
qui
amb el seu honor
lluitaran
per defendre el poble
dels
atacs i penúries dels moros festers.
Uniran
forces amb els cristians:
Almogàvers,
Gentils, Maseros
Contrabandistes,
Creuats i Cavallets
faran
front a una trilogia
que
amb trons, música i color
rebran
a les hostes mores,
lliurant
gran guerra
amb
armes de fe, il·lusió i emoció.
Els
Bereberes, Kabileños, Bequeteros i Mudèjars,
Muladies,
Llaners, Manta Roja i Sahorins
duran
el pendó de la mitja lluna
i amb
sabres i espindargues
aconseguiran
que Cocentaina
siga
diferent en aquesta celebració.
Però
de nou la creu s’alçarà amb la victòria
per venerar
a Sant Hipòlit,
i el
senyor Roger de Llúria ja tranquil descansarà
per
haver lliurat una gran batalla de festa i tradició.
I
seran els seus Cavallers, amb l’emblema del Palau,
qui
perpetraran la festa de Moros i Cristians
recordant
al primer Senyor
que
governà en la Vila Comtal.
Avant
l’entrà,
avant
els festers,
avant
els Cavallers de Llúria.
Mari Nieves Pascual
Per als Cavallers de Llúria.
______________________________
Per als fundadors de la filà Cavallers de Llúria
I els Cavallers de Llúria compartiren el bàndol de la
Creu...
“Corria
l’any 2012 de l’Era de Nostre Senyor, era desembre, concretament dia 7 i
aleshores un afèrrims guerrers del noble senyor feudal de la Vila de Cocentana,
el capità Roger de Llúria, es preparaven
per poder combatre al costat de les hostes cristianes de Cocentaina. En poc més
de 8 mesos, la vila Comtal seria assejada pels moros: Kabileños, Llaners,
Sahorins; Bereberes bort, Manta Roja, Muladies, Bequeteros i Mudéjars eren les
tribus àrabs que per darrere el castell i plenes de força i empeny venien
dispostos a conquerir i perturbar la pau del poble. Al cap darrere de les
muralles els Contrabandistes, Maseros, Cavallets, Almogàvers, Creuats i Gentils
s’afanyaven preparant les seues armes per combatre en la lid i defensar el
territori. Aleshores s’uniren a l’exercit els Cavallers de Llúria que amb
l’espasa en la ma decidiren donar suport a la batalla contestana i així ho
feren...”
Ben bé podria ser
aquest el fil conductor d’una novel·la de l’Edat Mitjana, ambientada en el dia
d’avui, però no, sols és la introducció a aquesta breu ressenya del que ha
sigut el primer any, la primera crònica de les nostres festes de Moros i
Cristians com a Cavallers de Llúria.
Si bé en aquesta
mateixa revista de l’any passat la nostra història finalitzava (o millor dit
començava) en el dia de les paelles, enguany els hem de parlar de la nostra incursió
en la festa, del que ha significat per a nosaltres estar de nou en actiu dintre
de la trilogia i del que hem sentit al veure el recolzament i estima del món
fester, tant del que ens mira i arropa amb els seus aplaudiment com el que des
de dins, viu la festa amb intensitat.
Sens dubte, la
història de la nostra filà quedarà marcada per la Publicació de 2012. Aquell 30
de juny feia molta, però que molta calor però nosaltres, a l’igual que tots els
festers, teníem ganes d’eixir al carrer i de poder mostrar per primera vegada,
el nostre vestit, la nostra identitat que fins eixe dia no s’havia fet publica.
Si bé tots sabien els colors, poca gent imaginaria com era el nostre tratge:
senzill, guerrer, acord amb l’època en que daten les nostres festes i dintre
del mateix estil que la resta de filaes del bàndol cristià. Va ser un dels
moments emotius que aquestes festes ens depararien i la veritat és que vam
tindre una bona representació: Miguel Blasco i Arantxa Ferrándiz foren els
encarregats de desvetllar eixe secret i de donar constància de que a
Cocentaina, i aquesta vegada en serio, hi havia una formació més al bàndol
cristià. Un primer contacte amb la festa que ja anunciava el preàmbul del que
anàvem a viure. Gràcies als publicadors, els primers de la nostra història que
eixiren al carrer i compartiren amb la resta de filaes el que sentim tots per
la festa, més enllà de rencors o males eines...sols festa, disfrutar i conviure
amb el món fester perquè entre tots fem la festa gran. La setmana següent va
vindre la presentació de càrrecs i ací si que volem agrair, de tot cor, la deferència
de la Junta de Festes amb Pepa Prats, de l’Ajuntament amb Rafa Briet, del
mantenidor i de tots aquells que tingueren en el seu discurs unes paraules per
a nosaltres, perquè tot i no ser nous en la festa, si que ho érem com a nova
filà i eixa complicitat i eixie guinyo de benvinguda de manera pública i
oficial ens va fer sentir part volguda de la festa.
Després la filà va
seguir la dinàmica de totes les filaes, dissabtes dinars a la seu, no vam pegar
cap volteta perquè va ser un any on havíem tingut una gran despesa (a banda de
la fulla corresponent, vam abonar la fiança de 12.000 euros de manera íntegra i
ens vam haver de fer el tratge complet, què coses, veritat? Segons trobem en
cròniques passades, fa 50 anys quan es van fundar els Gentils no es precisaven
tants requisits per formar una filà: sols restava tindre ganes i tindre un
tratge, no tindre un número determinat de festers ni tampoc abonar una fiança
ipse facte...però els temps canvien i nosaltres ens adaptem). I així vam
arribar a la nit de l’olla, altre dels grans moments de la trilogia, crec que
cap fester dels Cavallers de Llúria oblidaran el que vam sentir quan
acompanyats de l’Ateneu vam encarar el Passeig per entrar al Pla i junt a la
resta de filaes entonar l’himne de Festes dirigit per Bernardo, son moments
únics, que et marquen com a fester i una vegada en el Pla, estar al costat de
tots els festers i festeres i veure com en el balcó del Palau estava el nostre
banderí fa ver que alguna que altra llàgrima d’emoció sortira pels nostres ulls.
Com marca la tradició, vam sopar olla i vam tindre amb els nostres músics un
xicotet assaig de la diana... i quan va amaneixer el dia de l’entrada, puntuals
a la placeta de la Vila, els Cavallers de Llúria van formar per arrancar la
diana. Nervis, satisfacció, responsabilitat...molts adjectius descriuen aquest
moment. Era altra de les estones que també ens marcarien: era la primera vegada
que la filà sencera es posava el tratge, enfilava la llança i es preparava per
fer una bona diana..si ho vam fer bé o no li toca jutjar-ho al públic, nosaltres
estem contents pel fet d’estar ahi. Vam eixir amb el pasdoble “Al cel” del
membre fester i músic i compositor Francisco Valor, què millor que arrancar la
primera diana amb la música d’un mestre que a més és de la filà? Cocentaina pot
presumir de fer una bona diana, però és que el lloc condiciona, la gent
acompanya i el sentir de cada fester fan que sigam un referent a l’hora de fer
diana. Després en el Passeig vam poder seguir amb la roda de dianers i en
aquest cas vam desfilar amb el pasdoble de Francisco Valor “De fusta a metall”.
Un cop acabada la diana en Sant Hipòlit tocava esmorzar i creure’s que ja
havíem signat en la història de la festa contestana.
Per la vesprada, vam
traure dos filaes en l’entrada que van desfilar al compàs de la marxa cristiana
de Francisco Valor “Cavallers de Llúria”, composada per a nosaltres i estrenada
en el concert de festes de la Unió Musical Contestana dins de la Setmana
Festera. En aquest punt dir que no hi ha paraules d’agraïment per a Francisco,
per la composició d’aquesta marxa guerrera,plena de força i lluitadora i de la
que ens sentim plenament identificats.
La segona diana també
va ser bonica i entranyable pel fet de poder eixir amb la cantera de la filà.
Irene Jordá va ser l’encarregada d’arrancar la primera esquadra composada per
fins i tot, xiquets de bolquers degudament uniformats. La trilogia avançava i
la veritat és que nosaltres vam disfrutar de cada moment de la festa:l’ofrena,
la presentació d’armes, la processó... i tot amb l’acompanyament de les
dolçaines que substituïren la banda per intentar no encarir la fulla i la veritat
és que no ens va desagradar i el Mal Passet i amics dolçainers vinguts d’altres
colles van ser la nostra banda sonora en els dies finals de la trilogia. Ja a
l’endemà la batalla, el dispar d’arcabusseria, els trons que simbolitzen i
donen sentit a la nostra celebració i sense adonar-se vam acabar la nostra
primera trilogia. La veritat és que hem sentit molts comentaris i la gran part
d’ells favorables, positius i de felicitació...són mostres d’estima que ens han
fet sentir uns més de les nostres festes.
Ara ja estem de nou
preparats a viure unes altres festes, seran especials, clar que si perquè per
als publicadors Carlos Ferrándiz i Juan Carlos Ferrándiz aquest serà un acte
innoblidable, seran especials perquè de nou ens sentirem festers, especials
perquè tindrem la sort de poder estrenar un pasdoble dianer que ens ha composat
Santi Revert, especials perquè hem treballat molt per abaratir costos, per
obrir la filà a la gent jove, especials perquè com tots, som FESTERS i tenim
ganes de fer festa.
Ja tan sols i per
tancar aquest crònica volem felicitar als quatre càrrecs de 2013, ho fem
d’antemà perquè estem segurs que faran unes bones festes i allí estarem
nosaltres per arropar-los com ho faran la resta de filaes i felicitar també a
la filà Gentils pel seu 50 aniversari... nosaltres sóls en duem un però esperem
arribar a festejar els 50 com ells ho faran. Enhorabona.
“..i així va ser, quan en 2012, les hostes de
la mitja lluna baixaren armes al veure la defensa dels cristians, la Creu tornava a ser l’ama del senyor feudal
i els guerrers descansaren perquè sabien que en l’any 2013, tornarien a
lluitar, amb les mateixes formacions, amb els guerrers atapeïts de ganes de
combatre amb la festa i la música la batalla...”
Filà Cavallers de Llúria
______________________________
Marta Jordá Blanquer
2n. premi concurs dibuix 2013
______________________________
Arantxa Ferrándiz Fenollar
Accessit concurs dibuix 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario